viernes, 16 de noviembre de 2012

Para mi pintar es una necesidad y un hecho vital cercano al fanatismo.

 



EL VALLENC
NOVA CONCA
LA CONTRAPORTADA

JAIME GUBIANAS JOVES

Para mi pintar es una necesidad y un hecho vital cercano al fanatismo.


Jaime Gubianas nació el 22 (1) de diciembre de 1923 en Barcelona en el seno de una familia numerosa y modesta con ambiciones artísticas. En la escuela Montesori hizo la primaria. Inició el Bachillerato en el Instituto Maragall y lo terminó en el Menéndez y Pelayo ya en plena posguerra. Simultáneamente hizo cursos de dibujo y pintura en la Llotja. Después ingresó en la escuela de Bellas Artes hasta acabar  todos los estudios para dedicarse a la docencia tanto en centros públicos como privados.
En el transcurso de su dilatada vida ha realizado diversas exposiciones, en galerías de arte, tanto personales como colectivas - la primera en la Galería Mediterránea en marzo de 1942 - , participando en las exposiciones Nacionales de Bellas Artes. (2) .De él hay obras en colecciones privadas de Francia, Estados Unidos, Australia y Alemania.
Pregunta: ¿ Cuando empezó su afición por la pintura ?
Respuesta: Desde mis recuerdos más lejanos, los colores me producían una irresistible atracción. Ya cuando iba a la escuela primaria una de las clases que mas me gustaba era la de dibujo. Sería una anécdota valida para situar una fecha al recordar, que estaba dibujando la Seu de Manresa, desde la galería de la casa de mis padres, una tarde vi que subía por la pared de la iglesia, un hombre mosca para poner una bandera catalana en la punta del campanario, era el 14 de abril de 1931.
P: ¿ La gran proliferación de pintores hace pensar que el arte de la pintura es fácil y accesible para muchos ?
R: Los pobladores de la ribera mediterránea tienen una inclinación y facilidad para las artes plásticas a causa de la luminosidad y a la riqueza de color y una predisposición por la pintura, esto junto a una gran cultura de grandes pintores. Diría que esto ha creado un ambiente de afición. Personalmente no creo que el arte de la pintura ni ningún otro arte, sea fácil para muchos. Esto es muy complejo y depende de lo que uno lo quiera conseguir. A una pregunta parecida hecha por la bailarina la Xunga a Picasso, este le respondió: “pintar es lo mas fácil para el que no sabe”. No creo que pintar seriamente sea una forma divertida de pasar el tiempo.
Entrevista setmanari El Vallenc

P: ¿ Que cualidades son necesarias para triunfar en este oficio ?
R: Esta pregunta, genera otra: ¿ A que triunfo nos referimos ? ¿ Al artístico o al económico ?
Si nos referimos al artístico podríamos decir que ser honesto, sencillo y natural son cualidades que unidas a una gran paciencia y constancia pueden contribuir para conseguir un triunfo de satisfacción personal y artística.
El conocimiento de otros artistas y un sentimiento y una emoción propia, huyendo de las tendencias y corrientes de las modas y de los oportunistas. Por encima de todo ha de ser un triunfo del ideal propio y una expresión de sentimientos y emociones profundas.
En cuanto al triunfo económico tiene que ser como un valor añadido y no el motor del artista.
P: ¿ Que le representa pintar para usted ?
R: Para mi pintar es una necesidad y un hecho vital de tal magnitud que roza el fanatismo, no concibo la existencia sin la desazón y sufrimientos de la pintura. Casi un desafió a mi mismo cuadro a cuadro procurando crearme dificultades i mirando lo que no han hecho los otros para hacerlo yo. Cuando pinto estoy en otra dimensión, en un más allá.
P: ¿ Cual es el pintor que más ha admirado ?
R: Son muchos los pintores que yo admiro, es muy difícil reducirlo en uno solo, pero ya que la pregunta es muy concreta diré que Dominicus Tehotucopulis- El Greco - y si me permite otro nombre, ya que no me quedaría satisfecho, le diré que el estimado Vincent.
P: ¿ Cuando empezó su vocación de pintar ?
R: No podría decirlo, yo diría que es consubstancial conmigo mismo, sobretodo el dibujo; más adelante empecé a salir con otros compañeros a pintar. Formando diferentes grupos de pintores, grupo de Tiana, de la Platjeta, etc., y así hasta el presente y ahora en solitario siempre he renovado entusiasmo e ilusión.
P: ¿ Bràfim y sus alrededores, dispone de temas apropiados para pintar ?
R: Yo soy de la opinión de que no hay temas sino pintores. Todo paisaje tiene su momento, su luz adecuada, cosas que a plena luz no son interesantes lo pueden ser a primera hora del día o al atardecer. En fin, Bràfim tiene una luz esplendida y unos reflejos extraordinarios de una amplia magnitud de visión, unidos a una tranquilidad reconfortante que ayuda a estimular la creación artística y alarga la existencia.
P: ¿ Que tipo de pintura es su preferida ?
R: Todas las formas plásticas de expresión, desde el aguafuerte a punta seca, de la pluma y pincel a la tinta, como la acuarela o tempera hasta el óleo que representa casi todas las posibilidades, me interesan y procuro alternarlas para evitar la fatiga de la constante y así poder alternar técnicas y procedimientos.
Con respecto a la temática me interesa la figura, el retrato, la marina, el paisaje, siempre de forma alternada.
P: ¿ Tiene algún consejo para dar a los pintores que empiezan ?
R: Yo diría a los pintores noveles que una vez resuelto el problema propio de cada técnica pictórica, que procuren ser ellos mismos ya que este es el gran problema. Ya que una obra perdura sí tiene un alto grado de emoción y de personalidad.
P: ¿ Se considera un pintor o un artista ?
R: Es una pregunta muy interesante, yo siempre hago la siguiente observación para ayudar a esclarecer este concepto, Vicente López era un gran pintor de un oficio extraordinario, su contemporáneo, Francisco de Goya, era un gran artista. Otro ejemplo mas reciente es Zuloaga que es un gran pintor y Solana un gran artista.
Los artistas superan el concepto de oficio que generalmente está en la técnica y virtuosamente fuera de la emoción y la personalidad. Desde la frialdad cerebral y visión congelada de muchos pintores actuales, el artista incurre muchas veces en lo que a menudo se considera defectuoso desde la óptica académica.
Pere Vives
(1) Nació el dia 25 Diciembre.
(2) La primera exposición que realizó fué la Nacional de Bellas Artes de Barcelona en Junio de 1942. La segunda fué en la Librería Mediterránea en Marzo de 1943.

 Per a mi pintar és una necessitat i un fet vital a prop al fanatisme.





 


 Llegir " Per a mi pintar és una necessitat i un fet vital a prop al fanatisme "
Painting is for me an essential and vital fact very close to fanaticism.

 

AN INTERVIEW IN THE WEEKLE MAGAZINE “EL VALLENC”-    NOVA CONCA
 BACK PAGE
 
JAUME GUBIANAS JOVES

Painting is for me an essential and vital fact very close to fanaticism

Jaume Gubianas was born on the 22nd December  (1) in 1923, in Barcelona into a large and humble family with art aspirations. He attended the Montesori School for his Primary education. Years later, he would start his bachelor’s degree in the Maragall High School and would end it in Menéndez y Pelayo High School within the post-war period. Simultaneously, he would attend drawing and painting lessons in La Llotja.  After that, he would enter the Fine Art School until he finished all his studies when he would start teaching in both public and state schools.
During the course of his long live, he showed his work in several exhibitions, both in personal and collective art galleries. The first one was the Mediterranean Art Gallery in May 1942, participating in the National Fine Art Exhibitions (2). We can find some of his work in different private collections from France, the USA, Australia and Germany.
Entrevista setmanari El Vallenc
Question: When did you start having the love of paining?
Answer: As far as I can remember, colours would arouse an irresistible attraction on me. Since I went to Primary School, Art was one of my favourite subjects. A nice anecdote to remember those times would be when I was drawing in La Seu de Manresa, from the balcony of my parents’, and suddenly saw a fly-man climbing the wall of the church to raise the Catalan flag high above the bell tower, it was on the 14th April in 1931
Q: Does the proliferation of painters make you think that the art of painting is easy and accessible to most of the people?
A: Mediterranean people have a painting bent due to the lighting and richness of colours, and this goes in hand with a huge amount of great educated painters. I would say this has created an environment of liking. I personally do not believe that any kind of art is easy for many people. Art is complicated and the result of art depends on what one might want to express. Picasso was made a similar question by the dancer Xunga, and he answered the following: “painting is the easiest art for those who are not artists”. I do not think that painting seriously is an enjoyable way to spend the time.
Q: Which skills do you think are necessary to succeed in this trade?
A: This question leads to another one: To which kind of success are we referring, the artistic or economic one?
On the one hand, if we refer to it as artistic success, I would say that honesty and modesty are those skills which, in combination with patience and perseverance, may contribute to the reach of both a personal and artistic success.
One should take into account their own feelings, escaping from the contemporary tendencies, main streams and opportunist people. Before anything else, an artistic success should reflect the own expressions and deep emotions of the artist.
On the other hand, an economic success must be taken as an addition to the artistic one, rather than as the engine that motivates the artist.
Q: What is painting for you?
A: Painting is for me an essential and vital fact to the extent that verges on fanaticism. I cannot conceive existence without the anxiety and the feelings that painting provokes. For me, painting is like a challenge, picture after picture, trying to hinder myself and observing what others have not done yet to be the first one in doing it. When I paint, I find myself further away, in a different dimension.
Q: Who is the painter you admire the most?
A: There are lots of painters whom I admire, so it is pretty difficult to name just one. However, since the question is very specific, I may say that Dominicus Tehotucopulis –El Greco-, and, if I am allowed to mention another name, because otherwise I would not feel satisfied, I may say that Vicent is another painter I esteem.
Q: When did your vocation for painting started?
A: I couldn’t say when exactly, I would say it has always been part of me. I would start going out to paint with some colleagues. We created different groups of painters, the Tiana group, the Platjeta group, and many others so far; but now I work alone with enthusiasm and excitement.
Q: Is there any interesting spot to paint in Bràfim and the outskirts?
A: I believe that is not a matter of finding an interesting spot, but of being a good painter. Every landscape is interesting in some or another moment thanks to the light, so that is the reason why a scenery might be interesting in the morning or, on the contrary,  in the evening, depending on how the light comes into contact with it.
Q: Which kind of painting do you prefer?
A: All plastic ways of expression, from etching to dry point, from a pen to ink, the watercolour to the oil painting depicting almost every possibility. I find all these techniques really interesting and I try to alternate them all to avoid tiredness.
As for the themes, I think that it is important to alternate the figure, the portrait, the seascape and the landscape.
Q: Would you give any piece of advice to those who are beginning?
A: What I would say is that once the problem of any painting technique is solved, they should try to be themselves, given that this would be the main problem. A work of art will endure if there is emotion and personality on it.
Q: Would you consider yourself a painter or an artist?
A: This is quite an interesting question, since I always do the following in order to come to a conclusion. Vicente López was a great and extraordinary painter; Francisco de Goya –a contemporary of him- was also a great artist. A more recent example is Zuloaga, a great painter and Solana, a great artist.
Artists go over the concept of craft, which is generally linked to the technique and virtuously away from emotion and personality. From the coldness in the eyes of many present painters, the artist usually falls into what is often considered faulty from an academic point of view.
Pere Vives
(1) He was born on the 25th December.
(2) The first exhibition he took part in was the National Fine Arts held in Barcelona, in June 1942. The second one was held in La Libería Mediterránea (The Mediterranean Library), in March 1943.

martes, 20 de marzo de 2012

Biografía

Biografía

Jaime Gubianas Jovés (1923-2001) nació en Barcelona el 25 de diciembre de 1923, de muy pequeño sentía una gran atracción por el dibujo, destacaba su creatividad y en poco tiempo desarrolló un gran sentido de la representación y del color, desde este mismo instante se podía denotar una gran sensibilidad en sus primeros trazos.
Aunque con alguna dificultad, pudo estudiar lo que él quería, realizando sus primeros estudios de dibujo y pintura en la Escuela de Artes y Oficios de Barcelona y en la Llotja. Más tarde, ingresó en la Escuela de Bellas Artes que había en aquellos momentos en la capital, donde confluían todos los estudiantes de arte de diferentes puntos de Cataluña. Cuando finalizó los estudios ya tenía claro que quería dedicarse a la docencia. Durante toda su vida combinó el trabajo de profesor de Dibujo con la pintura de forma profesional. Paralelamente se especializó también en el dibujo textil, donde realizó numerosos encargos para diferentes empresas importantes de Diseño Textil.
Como ejemplo de su jovencísima actividad en el mundo del arte, cabe mencionar que con solo 18 años presentó públicamente su obra en la Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona en 1942. Dos dibujos a lápiz ,“Mi madre” y “Cabeza de perro”.
Su obra es muy extensa y hace un gran recorrido geográfico por diferentes pueblos, lugares y sitios en los cuales vivió durante largas temporadas, otros unos días, otros el tiempo suficiente para llevar a cabo una buena pintura, son buenos ejemplos Manresa, Brafim, Alentorn, Viladecans, Barcelona, entre otros. Muchas de estas pinturas forman parte de importantes colecciones privadas de Cataluña, Francia, Suiza, Alemania, Australia y Estados Unidos.
Murió finalmente en Viladecans, ciudad donde pasó el último periodo de su vida, el día 9 de septiembre de 2001.

Retrospectiva

La obra del pintor pasa por un amplio abanico de registros. Durante su vida hizo un recorrido intenso, definido en diferentes etapas y períodos donde desarrolla una visión personal e inconfundible de lo que le rodea, dejando plasmado en una superficie sus sentimientos, pensamientos y obsesiones por la vida, la luz i la naturaleza. Su trabajo pasa por todas las formas plásticas de expresión, desde el aguafuerte a la punta seca, de la pluma y pincel a la tinta, como de la acuarela a la tempera hasta el óleo, representando casi todas las posibilidades, procurando alternar técnicas y procedimientos. Minucioso en todos los detalles del proceso creativo, gran conocedor de los materiales, de los pigmentos, aglutinantes, resinas y todo tipo de sustancias siempre aplicadas como si de alquimia se tratase, donde obtendrá resultados sorprendentes.
Su pintura es esencialmente mediterránea, tiene la peculiaridad identificativa de esta luz que tanto ha influido durante la historia a los grandes pintores que han tenido la suerte de encontrarse en este punto geográfico específico, caracterizado por colores y luces de una vitalidad reveladora. Todas sus obras son realizadas al natural, superando todo tipo de adversidades climáticas y atmosféricas, siempre con una temporización concreta, en una hora solar determinada, hecho que le caracteriza y lo define como un pintor peculiar dentro de su generación de coetáneos que declinaron progresivamente hacia la pintura de estudio con luz artificial y referentes fotográficos como fuente de inspiración.
En relación a los estilos, experimentó con casi todos, sin preocuparse por seguir al pie de la letra los –Ismos y las Vanguardias–, corrientes hegemónicas y pasajeras, porque sinceramente lo que él quería era; expresar la vida con pintura. Puede que desde el punto de vista más teórico, el estilo más relevante que desarrolla durante su trayectoria es el conocido y nombrado como Realista.
Finalmente, la constancia es la palabra que se esconde detrás de cada trabajo en su obra, como también la metodología, el estudio, tanto en general como en concreto, el sol, la luz y el tiempo, estos como filosofía de vida, la pintura como modo de vida, siempre presente.
Con referencia a los temas, igual que con las técnicas, trató todos los existentes, pero, destacan cuatro etapas en las cuales predominaron:
-Animales (1942 - 1947)
-Calles (1968 - 1973)
-Marinas (1965 - 1975)
-Paisajes (1975 - 2001)

Crítica y opinión.

Amplia información en “ARCHIVO”.

Cronología.

Amplia información en “ARCHIVO”.

Referentes Bibliográficos.

  • Biographical Encyclopedia of the World . (1948). Nueva York: Institute for Research in Biography.
  • J.F.Ráfols. (1951). Diccionario Biografico de Artistas de Cataluña. Barcelona: Ed.Millá.
  • J.F.Ráfols. (1980). Diccionario de Artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. Barcelona-Bilbao: Edicions Catalanes S.A. y la Gran Enciclopedia Vasca.
  • Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. (1994). Madrid: Ed.Forum Artis.S.A.
  • Enciclopèdia Catalana, SAU. (2009). Barcelona.


--------------------------------------------------------------------------------------------------

Biografia

Jaume Gubianas Jovés (1923-2001) va néixer a Barcelona el 25 de desembre de 1923, de ven petit sentia una gran atracció pel dibuix, destacava la seva creativitat i en poc temps desenvolupa un gran sentit de la representació i del color, ja des d’aquest moment es pot denotar una gran sensibilitat en les seves primeres traçades.
Encara que amb alguna dificultat, va poder estudiar el que ell volia, realitzant els primers estudis de dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i a La Llotja. Un temps més tard va ingressar a l’Escola de Belles Arts que hi havia en aquell moment a la capital, on confluïen tots els estudiants d’art de diferents punts de Catalunya. Quan va finalitzar els estudis ja tenia clar que volia dedicar-se a la docència. Durant tota la seva vida va combinar el treball de professor de Dibuix amb la pintura de manera professional. Paral•lelament també s’especialitzà en el dibuix tèxtil, on va realitzar nombrosos encàrrecs per a diferents empreses importants de Disseny Tèxtil.
Com a exemple de la seva primerenca activitat en el mon de l’art, val a dir que amb només 18 anys va presentar públicament la seva obra en l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1942. Dos dibuixos a llapis, “La meva mare” i “Cap de gos”.
La seva obra és molt extensa i fa un gran recorregut geogràfic per diferents pobles, llocs i indrets en els que va viure durant llargues temporades, d’altres uns dies, d’altres el temps suficient per dur a terme una bona pintura, son bons exemples Manresa, Bràfim, Alentorn, Viladecans, Barcelona, entre d’ altres. Moltes d’aquestes pintures formen part d’importants col·leccions privades de Catalunya, França, Suïssa, Alemanya, Austràlia i Estats Units.
Va morir finalment a Viladecans, ciutat on va passar l ‘últim període de la seva vida, el dia 9 de setembre de 2001.

Retrospectiva

L’obra del pintor passa per un ampli ventall de registres. Durant la seva vida va fer un recorregut intens, definit en diferents etapes i períodes on desenvolupa una visió personal e inconfusible del que l’envoltà, deixant plasmat en una superfície els seus sentiments, pensaments i obsessions per la vida, la llum i la natura. El seu treball passa per totes les formes plàstiques d’expressió, des de l’aiguafort a la punta seca, de la ploma i pinzell a la tinta, com de l’aquarel•la a la tempera fins a l’oli, representant gairebé totes les possibilitats, procurant alternar tècniques i procediments. Minuciós en tots els detalls del procés creatiu, gran coneixedor dels materials, dels pigments, aglutinants, resines i tot tipus de substancies sempre aplicades com si es tractés d’alquímia, on obtindrà resultats sorprenents.
La seva pintura és essencialment mediterrània, té la peculiaritat identificativa d’aquesta llum que tant ha influït durant l’historia als grans pintors que han tingut la sort de trobar-se en aquest punt geogràfic específic, caracteritzat per colors i llums d’una vitalitat reveladora. Totes les seves obres són realitzades del natural, superant tot tipus d’adversitats climàtiques i atmosfèriques, sempre amb una temporització concreta, en una hora solar determinada, fet que el caracteritza i el defineix com un pintor peculiar dintre de la seva generació de coetanis que van declinar progressivament cap a la pintura d’estudi amb llum artificial i referents fotogràfics com a font d’inspiració.
En relació als estils, va experimentar amb gairebé tots, sense preocupar-se per seguir al peu de la lletra els –Ismes i les Vanguardies–, corrents hegemòniques i passatgeres, per què sincerament el que ell volia era; expressar la vida amb pintura. Potser des d’un punt de vista més teòric, l’estil més rellevant que desenvolupa durant la seva trajectòria és el conegut i anomenat com realista.
Finalment, la constància és la paraula que s’amaga rere cada treball en la seva obra, com també la metodologia, l’estudi, tant en general com en concret, el sol, la llum i el temps, aquests com a filosofia de vida, la pintura com a mode de vida, sempre present.
En referència als temes, igual que amb les tècniques, va tractar tots els existents, si més no, destaquen quatre etapes en les quals van predominar:
-Animals (1942 – 1947)
-Carrers (1968 – 1973)
-Marines (1965 – 1975)
-Paisatges (1975 – 2001)

Crítica y opinió.

Amplia informació en “ARXIU”.

Cronología.

Amplia informació en “ARXIU”.

Referents Bibliogràfics.

  • Biographical Encyclopedia of the World . (1948). Nova York: Institute for Research in Biography.
  • J.F.Ráfols. (1951). Diccionario Biografico de Artistas de Cataluña. Barcelona: Ed.Millá.
  • J.F.Ráfols. (1980). Diccionario de Artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. Barcelona-Bilbao: Edicions Catalanes S.A. i la Gran Enciclopedia Vasca.
  • Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. (1994). Madrid: Ed.Forum Artis.S.A.
  • Enciclopèdia Catalana, SAU. (2009). Barcelona.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Biography


Jaume Gubianas Jovés (1923-2001) was born on the 25th December in 1923. When he was just a child, he felt strongly attracted to the art of drawing. At the beginning, he enhanced the creativity of his drawings. However, shortly after he started to develop a good sense of the representation and colour in his art, and it was from that moment onwards that one could perceive the sensitivity of the lines in his work.
Despite some trouble, he managed to study what he wanted. On his early years of training, he would attend both the School of Arts and Crafts of Barcelona and La Llotja. Subsequently, he entered the School of Fine Arts in the city of Barcelona, where lots of different people from the rest of Catalonia came together.
When he finished his studies, he already knew he wanted to teach, and in the course of his life he combined both his job as an art teacher and as professional painter. In parallel with this, he specialised his career in textile drawing, and he would carry out countless assignments for manifold important firms of textile design.
As an instance of his early work, it is worth mentioning that two of his drawings in pencil –“Mi Madre” and “Cabeza de Perro”- were on view in the National Exhibition of Fine Arts of Barcelona, in 1942, when he was only 18.
His work is so large that it spreads over many different towns and places. On the one hand, places where he lived for long periods of time. On the other hand, places where he just spent a few days, and some others where he spent enough time so as to create great art. Manresa, Brafim, Alentorn, Viladecans and Barcelona, among others, are some good examples.
Many of his paintings are part of several important private collections from different parts of the world, such as Catalonia, France, Switzerland, Germany, Australia and the USA.
Finally, he died on the 9th September in 2001 in Viladecans, the city where he had spent the latest spell of his life.

Hindsight

The painter’s work covers a wide range of codes. In the course of his life, he strenuously covers a route which is defined by the different stages and phases where he develops a personal and distinct view of those things that surround him. He gives impression to all his feelings, thoughts and obsessions for life, light and nature. His work goes through each and every evocative way of expression. From etching to dry point; fountain pen or paintbrush to ink; as from watercolour to tempera, or even oil painting, he captures almost every approach to reality in order to alternate different techniques and procedures. He is meticulous in the creative process, a great connoisseur of art materials and all kinds of substances, such as pigments and resin, which are always used as if it all was about alchemy, bringing him to surprisingly good results.
His painting is essentially Mediterranean; it contains the peculiarity that identifies many great painters, which is the influence of light coming into contact with surface. These great painters aforementioned were fortunate to meet in that specific geographical spot, which is characterised by the revealing vibrancy of its colours and light.
Taking into account that all his work is from life, it overcomes all kind of adverse weather conditions and reflects a concrete appeasement within a particular solar time, which characterizes and defines him as a peculiar painter among his contemporaries, who progressively were more inclined towards study painting with artificial light and photographic reference as a source of inspiration.
As for styles, he experimented with almost all of them with no concern about the different artistic movements and vanguards of those days, hegemonic and fleeting for him. What he wanted was simply to express life though painting. Perhaps, from a theoretical point of view, his most characteristic and relevant style is the one under the name of Realism.
Finally, perseverance is the quality that underlies beneath each and every one of his paintings. The methodology he uses –general and specific-, the sun, the light and the time are the manifold elements he employs to regard painting as philosophy of life, as a way of life.
As far as the themes are concerned, in the same way he did with a variety of techniques, he dealt with all the existing themes; however, there are four different stages that stand out:
- Animals (1942-1947)
- Streets (1968-1973)
- Seascapes (1965-1975)
- Landscapes (1975-2001)

Criticism and opinion

Detailed information in “ARCHIVE

Chronology

Detailed information in “ARCHIVE

References

  • 1948. Biographical Encyclopaedia of the World. New York: Institute for Research in Biography.
  • J.F.Ráfols. 1951. Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya. Barcelona: Ed. Millá
  • J.F. Ráfols. 1980. Diccionario de Artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. Barcelona- Bilbao: Edicions Catalanes S.A. y la Gran Enciclopedia Vasca
  • 1994. Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Ed. Forum Artis S.A.
  • 2009. Enciclopèdia Catalana, SAU . Barcelona.

El Vídeo en tres idiomas